dimarts, 5 d’abril de 2011

estudies o treballes? [becarietat 2.0]


Aquesta és una de les principals causes de precarietat al món dels Investigadors en Fase Inicial (IFI). Treballem, desenvolupem una activitat laboral com a investigadors, i en alguns casos, com a professors, i tanmateix se’ns considera estudiants matriculats d’un programa de doctorat.

Tot i que (gràcies a déu!) la futura nova Llei de Ciència ja imposarà el contracte laboral per als doctorands en tots els organismes públics, aquesta dualitat estudiant/treballador, juntament amb l’alta temporalitat i l’heterogeneïtat de contractes (de què ja en parlarem en un altre moment), ens converteixen en un col·lectiu feble, fragmentat, poc protegit i amb molt poc poder de decisió i lluita. Per exemple, a nivell de representació als òrgans de la facultat: segons l’Estatut de l’Estudiant, es reconeix que som Personal Docent Investigador (PDI) i per tant hem de tindre representació dins d’aquest col·lectiu. Tanmateix, actualment la representació dels IFI és com a estudiants o, amb sort, com a estudiants de postgrau (com en el cas del claustre, consell de govern i les seues comissions). En altres, com en juntes de facultat o comités d’empresa, si que tenim representació com a PDI. Això, a banda de crear una ambigüitat il·lògica, resta poder de lluita a l’estudiantat i n’augmenta als PDI, que ja compten amb la majoria a quasi tots els òrgans de governança.

Però potser una de les pitjors conseqüències de la dualitat estudiant/treballador s’està veient reflectida aquest últim any degut a les retallades laborals i l’augment de taxes estudiantils que s’han dut a terme a nivell d’Estat, de Generalitat (de Catalunya xD), i d’Universitat (UAB). Vull dir, com a “treballadors” patim la retallada del 5% del sou brut mensual, i com a “estudiants” patim un augment del 280% del preu de la matrícula de doctorat (que passa de 105.05€ a 400€ anuals) i a banda, la UAB ens cobra una Taxa de Serveis Específics de 40€ el 2010 però que augmenta a 70€ el 2011; una taxa il·legal i amb justificacions irreals, més encara en el cas dels doctorands.
I ja no és que ens facen pagar per totes bandes, és que aquestes retallades i augment de taxes només poden excusar-se en l’intent per part dels governs de fer-nos pagar la crisi financera que ells han creat. Convertixen els drets socials i els béns comuns en instruments per socialitzar les pèrdues. A més a més, són mesures que podem englobar dins d’una política de degradació de la universitat pública i que ha trobat en la situació econòmica actual l’excusa perfecta per aplicar les seues propostes més radicals. 

5% - Es tracta de la retallada en la massa salarial de funcionaris i personal laboral públic. Una de les argumentacions bàsiques dels IFI en contra d’aquesta retallada és que els nostres sous provenen directament d’una subvenció que NO ha estat retallada. Degut a això, en algunes universitats públiques de l’Estat (la Universitat de Múrcia, la Politècnica de Cartagena, la Complutense de Madrid o la Politècnica de Madrid, per exemple) no s’ha aplicat o s’ha eliminat aquesta retallada del 5% al Personal Investigador en Formació, creant un greuge comparatiu, tant entre universitats com entre investigadors que realitzen la mateixa feina.

400€ - Aquesta mesura prové de la Generalitat de Catalunya, que va augmentar el passat 2010 un 280% la taxa en concepte de tutela de tesi, quedant el preu de matrícula de doctorat en uns 400€ anuals. Aquest augment desmesurat ha estat possible gràcies a un buit legal en la regulació dels estudis de doctorat, i ha estat “justificat” per un informe fet a posteriori, en què s’analitzen els costos que suposen els “estudiants de doctorat” per a les universitats. Aquest informe, que contenia fins i tot errors matemàtics en sumes, deia bestieses com ara que els catedràtics ens dedicaven 60h anuals cobrades a 190€/h (i això és més del que cobren els controladors aeris! xD), a banda de no considerar en cap moment el benefici que suposen els doctorands als grups d’investigació (a nivell de feina) i a les universitats (a nivell de tesis dipositades, publicacions, etc.).

Taxa Serveis Específics – I això ja és el colmo! Al 2010 la Universitat Autònoma de Barcelona imposa a l’estudiantat (de grau, postgrau i doctorat) una taxa de 40€ per Serveis Específics, que s’augmentarà a 70€ al 2011 i possiblement continue augmentant. En aquesta taxa s’inclouen bàsicament (segons un informe demanat des de l’Assemblea de Tercer Cicle davant la confusió del mateix equip de govern davant els conceptes que incloïa): atenció i suport informàtic, biblioteca digital i documentació i informació acadèmica, això és, una carpeta, una agenda, una bossa del SAF, material informatiu, etc. I ara analitzem: si els estudiants de doctorat anem a demanar tot això últim ens diuen que no, que només és per a estudiants, per a nosaltres no hi ha, tot i que ho hem pagat. I més enllà, segons les convocatòries de les beques de doctorat, les universitats (o llocs de treball) estàn obligats a proporcionar de manera gratuïta els serveis bàsics per a la recerca, com és la biblioteca digital. A més, com he dit ja, aquests serveis després retornen a la universitat en forma de publicacions o tesis dipositades.

Per sort, cada cop més, investigadors en aquesta situació estem lluitant per dignificar la nostra situació [Assemblea de Tercer Cicle de la UAB]. Protestem, negociem i, en alguns casos, guanyem: com el cas de la taxa dels 40€ de la UAB, que ja hem aconseguit que es retracten i no la faran pagar més a doctorants amb beca; o a la Politècnica de Madrid per exemple, s’ha aconseguit eliminar la retallada del 5% gràcies a les protestes del col·lectiu de doctorands. Així i tot, encara queda molta feina per davant...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada